La B i la V
• Escrivim b en els casos següents:
– Davant de l i r (semblar, ombrejat).
– Darrere de m (gairebé sempre) (també, tombarella).
– Alternant amb p (en paraules de la mateixa família) (saber sap, llobató llop).
Excepcions: saber savi, calb calvície.
• Escrivim v en els casos següents:
– Darrere de n (conviure, minvar).
– Alternant amb u (en paraules de la mateixa família) (estival estiu, meva meu).
– En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven
(cridaven, xisclàveu, arrencàvem).
– En les formes verbals del passat perifràstic (vaig, vas, va, vam, vau, van) (vaig cridar,
va xisclar, van arrencar).
P/B, T/D, C/G a final de paraula
Les consonants p/b, t/d i c/g a final de paraula sonen igual. Per saber quina de les dues
consonants hem d’escriure en cada cas, cal tenir present les regles següents:
• Darrere de vocal tònica escrivim gairebé sempre -p, -t, -c (llop, prat, duc).
Excepcions: cub, tub, fred, sud, mag, buldog, etc. I les paraules femenines acabades en
-etud i -itud (quietud, altitud).
• Darrere de vocal àtona o de consonant escrivim la mateixa lletra que trobem en les paraules
derivades (llamp llampec, ràpid ràpida, cant cantar, profund
profunditat).
Excepcions: La parella de consonants c/g és la que presenta més excepcions
(aprenc aprengui, ànec aneguet).
• Els gerundis acaben en -t (volant, dient)
Els camps semàntics
Un camp semàntic és un conjunt de paraules que tenen una relació de significat o que
es refereixen a un mateix tema.
L’adjectiu
El gènere dels adjectius
Els adjectius poden ser variables o invariables.
• Els adjectius variables tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. El femení
es forma de la manera següent:
– Afegint una -a al masculí (un nen generós – una nena generosa).
– Afegint -na al masculí (l’idioma català – la llengua catalana).
– Canviant la -e final per una -a (un sofà còmode – una cadira còmoda).
– Canviant la -o final per una -a (un coixí flonjo – una coca flonja).
– Canviant la -u i la -t finals per -va, -da, etc. (un equip actiu – una colla activa, un ase
pelut – una cabra peluda).
• Els adjectius invariables tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení:
un cavall jove – una euga jove.
El nombre dels adjectius
El plural dels adjectius es forma de la manera següent:
– Afegint -s al singular (un pont estret – uns ponts estrets).
– Afegint -os al singular (un túnel fosc – uns túnels foscos).
– Afegint -ns al singular (un terreny pla – uns terrenys plans).
– Canviant la -a final per -es (una casa segura – unes cases segures).
Els complements del nom
Els complements del nom poden presentar diverses formes:
– Adjectiu: Un gripau boterut.
– Nom + altres paraules (amb, de…): Uns ànecs amb plomes de tots colors.
– Que + una frase: Uns pagesos que treballaven molt.
El gènere i el nombre de l'adjectiu
L'adjectiu ha de ser del mateix gènere i del mateix nombre que el nom i el determinant als quals acompanya. Hi ha d'haver concordança.
Els adjectius que anomenem variables tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. El femeni es forma de la manera següent:
- Afegint una -a al masculí: un noi fort - una noia forta.
- Afegint - na al masculí: un got ple - una tassa plena.
- Canviant -e per -a: el vi agre - la llet agra.
- Canviant -o per -a: un coixí flojo - una coca floja.
- Canviant -u, -t per -va, -da: un lliri blau - una flor blava.
Els adjectius que anomenem invariables tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení: un cavall jove - una euga jove.
El plural dels adjectius es forma de la manera següent:
- Afegint -s al singular: un camí estret - uns ponts estrets.
- Afegint -os al singular: un túnel fosc - uns vestits foscos.
- Afegint .ns al singular: un terreny pla - uns camins plans.
- Canviant -a per -es: una casa segura - unes carreteres segures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada