Benvinguts/des al blog de Llengua Catalana del Col·legi Santa Teresa de Jesús de Terrassa

dimarts

LLENGUA CATALANA - U.D.9 ELS LLIBRES DE VIATGES I AVENTURES-

Lletres mudes
La majoria d'infinitius s'escriuen amb una -r al final que no la pronunciem: cantar, fer, fregir. Recordeu que hi ha infinitius que acaben en -re: beure, vendre, ploure...
Tots els gerundis s'escriuen amb una -t al final que no pronunciem: somiant, servint....
La paraula tant perd la t davant d'adjectius i adverbis: És tan bonic / No condueixis tan de pressa.
Quant, amb t, indica quantitat: Digueu-nos quant pa i quanta xocolata queden. Quan, sense t, indica temps: Quan vindreu?


L'adjectiu
Les paraules que acompanyen a un nom per dir-nos com és s'anomenen adjectius.




El gènere i el nombre de l'adjectiu
L'adjectiu ha de ser del mateix gènere i del mateix nombre que el nom i el determinant als quals acompanya. Hi ha d'haver concordança.
Els adjectius que anomenem variables tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. El femeni es forma de la manera següent:
- Afegint una -a al masculí: un noi fort - una noia forta.
- Afegint - na al masculí: un got ple - una tassa plena.
- Canviant -e per -a: el vi agre - la llet agra.
- Canviant -o per -a: un coixí flojo - una coca floja.
- Canviant -u, -t per -va, -da: un lliri blau - una flor blava.
Els adjectius que anomenem invariables tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení: un cavall jove - una euga jove.

El plural dels adjectius es forma de la manera següent:
- Afegint -s al singular: un camí estret - uns ponts estrets.
- Afegint -os al singular: un túnel fosc - uns vestits foscos.
- Afegint .ns al singular: un terreny pla - uns camins plans.
- Canviant -a per -es: una casa segura - unes carreteres segures.



Els complements del nom
Els complements del nom poden presentar diverses formes:
-Adjectiu: Un lleó ferotge.
- Nom + altres paraules (amb, de...): Una lleona amb les seves cries.
- Que + una frase: Un lleó que ha perdut el seu grup.



divendres

LLENGUA CATALANA - U.D.8 UN TEMA ACTUAL I FEM UN CÒMIC-

S- Z- SS- C - Ç i els sufixos -ança i -íssim
El sufix -íssim i -issima s'escriu sempre amb ss.
El sufix -ança s'escriu a,b ç.









Famílies de paraules
Una família de paraules és el conjunt de les paraules que tenen una mateixa arrel. Per exemple:
paper: papereria, paperina, paperam...
teula: teular, teulada, teulat...




Els sinònims
Les paraules, les expressions o les frases són sinònimes entre elles quan tenen el mateix significat o un significat molt semblant.





Els antònims
Les paraules són antònimes entre elles quan tenen un significat contrari.







Barbarismes
De vegades, quan parlem o escrivim en català, fem servir paraules o expressions que no formen part de la llengua catalana. Una manera de saber si una paraula és correcta i no és consultant el diccionari.





U.D.7 VIURE DINS O FORA DE L'AIGUA

La B i la V
• Escrivim b en els casos següents:
– Davant de l i r (semblar, ombrejat).
– Darrere de m (gairebé sempre) (també, tombarella).
– Alternant amb p (en paraules de la mateixa família) (saber sap, llobató llop).
Excepcions: saber savi, calb calvície.
• Escrivim v en els casos següents:
– Darrere de n (conviure, minvar).
– Alternant amb u (en paraules de la mateixa família) (estival estiu, meva meu).
– En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven
(cridaven, xisclàveu, arrencàvem).
– En les formes verbals del passat perifràstic (vaig, vas, va, vam, vau, van) (vaig cridar,
va xisclar, van arrencar).



P/B, T/D, C/G a final de paraula 
Les consonants p/b, t/d i c/g a final de paraula sonen igual. Per saber quina de les dues
consonants hem d’escriure en cada cas, cal tenir present les regles següents:
• Darrere de vocal tònica escrivim gairebé sempre -p, -t, -c (llop, prat, duc).
 Excepcions: cub, tub, fred, sud, mag, buldog, etc. I les paraules femenines acabades en
-etud i -itud (quietud, altitud).
• Darrere de vocal àtona o de consonant escrivim la mateixa lletra que trobem en les paraules
derivades (llamp llampec, ràpid ràpida, cant cantar, profund
profunditat).
 Excepcions: La parella de consonants c/g és la que presenta més excepcions
(aprenc aprengui, ànec aneguet).
• Els gerundis acaben en -t (volant, dient)



Els camps semàntics
Un camp semàntic és un conjunt de paraules que tenen una relació de significat o que
es refereixen a un mateix tema.






L’adjectiu
El gènere dels adjectius
Els adjectius poden ser variables o invariables.
• Els adjectius variables tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. El femení
es forma de la manera següent:
– Afegint una -a al masculí (un nen generós – una nena generosa).
– Afegint -na al masculí (l’idioma català – la llengua catalana).
– Canviant la -e final per una -a (un sofà còmode – una cadira còmoda).
– Canviant la -o final per una -a (un coixí flonjo – una coca flonja).
– Canviant la -u i la -t finals per -va, -da, etc. (un equip actiu – una colla activa, un ase
pelut – una cabra peluda).
• Els adjectius invariables tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení:
un cavall jove – una euga jove.
El nombre dels adjectius
El plural dels adjectius es forma de la manera següent:
– Afegint -s al singular (un pont estret – uns ponts estrets).
– Afegint -os al singular (un túnel fosc – uns túnels foscos).
– Afegint -ns al singular (un terreny pla – uns terrenys plans).
– Canviant la -a final per -es (una casa segura – unes cases segures).



Els complements del nom
Els complements del nom poden presentar diverses formes:
– Adjectiu: Un gripau boterut.
– Nom + altres paraules (amb, de…): Uns ànecs amb plomes de tots colors.
– Que + una frase: Uns pagesos que treballaven molt.


El gènere i el nombre de l'adjectiu
L'adjectiu ha de ser del mateix gènere i del mateix nombre que el nom i el determinant als quals acompanya. Hi ha d'haver concordança.
Els adjectius que anomenem variables tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. El femeni es forma de la manera següent:
- Afegint una -a al masculí: un noi fort - una noia forta.
- Afegint - na al masculí: un got ple - una tassa plena.
- Canviant -e per -a: el vi agre - la llet agra.
- Canviant -o per -a: un coixí flojo - una coca floja.
- Canviant -u, -t per -va, -da: un lliri blau - una flor blava.
Els adjectius que anomenem invariables tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení: un cavall jove - una euga jove.

El plural dels adjectius es forma de la manera següent:
- Afegint -s al singular: un camí estret - uns ponts estrets.
- Afegint -os al singular: un túnel fosc - uns vestits foscos.
- Afegint .ns al singular: un terreny pla - uns camins plans.
- Canviant -a per -es: una casa segura - unes carreteres segures.





U.D.6 LA NATURA ÉS SORPRENENT!

G-J, X- IX, TX-IG
Tot i que cal escriure g davant e, i, hi ha paraules en les que s'escriu j davant de e:
- El verb jeure: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen...
- En les paraules en què hi ha els grups -jecc i -ject: injecció, subjecte...
- En algunes paraules i noms propis com ara jersei, Jesús, Djebel...

La x que sona com la x de xemeneia es pot escriure de dues maneres:
-s'escriu x a començament de paraula i després de consonant: xarop, guerxo...;
- s'escriu ix entre vocals i a final de paraula: faixa, feix...

El so consonàntic que trobem en la paraula atxa s'escriu sempre amb tx dins d'un mot, però a final de paraula es pot escriure de dues maneres:
- amb -tx quan les paraules de la mateixa família duen tx: despatx (despatxar):
- amb -ig quan les paraules de la mateixa família duen j, g, tj o tg: raig (rajar, ragen), mig (mitja, mitges).







S- Z- SS- C - Ç i els sufixos -ança i -íssim
El sufix -íssim i -issima s'escriu sempre amb ss.
El sufix -ança s'escriu a,b ç.










Els determinants
Els determinants són paraules que solen anar al costat d'un nom i en precisen més el significat. Per exemple: ajuden a determinar-ne el gènere, el nombre, ens diuen si és a prop o lluny, a qui pertany, quants n'hi ha, etc.
Segons la informació que aporten al significat del nom, els determinants poden ser articles, demostratius, possesius, numerals o indefinits.


Els articles
Els articles són determinants que indiquen el gènere i el nombre del nom al qual acompanyen.
Recorda que al, del, pel, als, dels, pels són articles contractes.



Els demostratius
Els demostratius són determinants que indiquen la proximitat o llunyania en el temps o en l'espai respecte a la persona que parla.


Els possesius
Els determinants que ens indiquen de qui és o a qui pertany la cosa o la persona de què o de qui es parla són possesius. Els possesius sempre van acompanyats d'un article: la nostra amistat, el meu orgull.


Els numerals
Els determinants que indiquen un ordre o una quantitat precisa s'anomenen determinants nunerals.
Els determinants numerals es divideixen en dos grups:
- els numerals cardinals, que expressen una quantitat exacta de persones animals o coses (tres amics, cent euros...);
- i els numerals ordinals, que expressem l'ordre que ocupen les persones, els animals o les coses (el primer nen, el cinquè arbre...).




Els indefinits
Els determinants que donen una informació indefinida o indiquen una quantitat imprecisa o molt general s'anomenen determinants indefinits: alguns, pocs, força, bastant...
Alguns determinants poden anar junts formant un grup determinat.



 Les comparacions i les metàfores
Quan comparem coses, però en lloc de fer servir expressions comparatives (...com..., sembla, més... que, tan... com , etc.) fem servir afirmacions, estem utilitzant les metàfores.





Frases fetes que són comparacions o metàfores
Hi ha moltes comparacions i metàfores que han quedat fixades en el llenguatge. Es tracta d'expressions conegudes per tothom i que s'acostumen a utilitzar per descriure millor el que volem expressar.