U.D.4 AMUNT I AVALL

L'apostrof i les contraccions

Quan parlem a un ritme normal, si ens trobem dos mots, l’un al costat de l’altre, i un acaba en vocal i l’altre comença en vocal o h seguida de vocal, sovint suprimim una de les vocals.  
Els articles el i els,quan es troben amb les preposicions a, de, per i per a, es contreuen, excepte quan s’han d’apostrofar. 

 

Els sinònims i els antònims

Un sinònim és una paraula que té un significat semblant o igual que una altra. 

Un antònim és una paraula amb un sentit contrari a una altra. 

Els barbarismes 

De vegades, quan parlem o escrivim fem servir paraules que provenen d’una altra llengua i que es considera que es fan servir erròniament, perquè en català ja hi ha un mot que té el mateix significat. Aquestes paraules s’anomenen barbarismes. 

El sintagma nominal 

El nucli del sintagma nominal: el nom 

El nom,comú o propi, és l’element principal del sintagma nominal i serveix per anomenar les persones, els animals o les coses en general. 

Tots els noms tenen gènere i nombre:són masculins o femenins i poden estar en singular o en plural.

U.D.3 REUNIÓ D'AMICS

L’accentuació i la dièresi 

Els accents 

En català hi ha dos tipus d’accent gràfic: l'accent obert o greu (`) i l’accent tancat o agut (´). L’accentuació

Les normes d’accentuació en llengua catalana són les següents: 

• Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en alguna de les terminacions següents: -a, -e, -i, -o, -u, -as,-es, -is, -os, -us, -en i -in (través). 

• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en les terminacions anteriors(estrèpit). 

• Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes(biològiques). 

 

 La dièresi 

Escrivim dièresi damunt la i i la u en els casos següents: 

• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups que, qui, gue, gui: freqüent. 

• Per indicar que una i o una u no forma diftong amb la vocal anterior o amb la següent, sempre que les regles d’accentuació no ens permetin posar accent: increïble. 

• En el participi dels verbs l’infinitiu dels quals acaba en vocal més -ir: destruir-destruït.

El sentit propi i el sentit figurat

Hi ha paraules que tenen un sentit propi i un sentit figurat. 

El sentit propi d’un mot és el significat originari. 

El sentit figurat d’un mot és un significat diferent del seu significat originari, però que hi està relacionat. 

Quan parlem de sentit propi i de sentit figurat, no solament ens referim a paraules,sinó també a expressions i frases fetes. 

Elements que formen la frase: subjecte i predicat 

En totes les fraseshi ha dues parts:

 – El subjecte, que ens diu de qui o de què parlem. 

– El predicat, que ens diu què fa el subjecte, què li passa, com és o com està.