Els diftongs, els hiats i els dígrafs
Quan dues vocals seguides es pronuncien en la mateixa sil•laba formen diftong: mou, peus, viure...
Quan dues vocals seguides es pronuncien en síl•labes diferents és hiat: tenia, rieres, teatre...
En català hi ha dos tipus de diftongs:
- Diftongs decreixents: ai, ei, oi, iu, au, eu, iu, ou, uu (aire, xiulet, duu...).
-Diftongs creixents: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo (terraqüi, pasqua, pingüi...). També són diftongs creixents els grups ia, ei, io, iu, ua, ue, uo quan van a començament de paraula (ioga), precedits per la lletra h (hiena) o després de vocal (jois, seuen).
Els dígrafs són grups de dues lletres que pronunciem com un sol so. Els dígrafs que se separen són els següents: rr, ss, l•l, ix... I els que no se separen són els grups gu, qu, ll i ny.
L’ús del diccionari
En alguns diccionaris, a part de paraules definides, hi ha il·lustracions que
ens ajuden a entendre més bé el significat de les paraules que hi busquem.
La comunicació
Les persones ens podem comunicar entre nosaltres de diferents maneres.
De cada una de les maneres de comunicar-se, se’n diu llenguatge.
Hi ha molts tipus de llenguatges.
Exemple:
– llenguatge verbal (amb paraules, orals i escrites)
– llenguatge visual (amb imatges)
– llenguatge gestual (amb gestos)
Una llengua és un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals que els
habitants d’una mateixa comunitat o país utilitzen per expressar-se i
comunicar-se entre ells.
