L’accentuació i la dièresi
Els accents
En català hi ha dos tipus d’accent gràfic: l'accent obert o greu (`) i l’accent tancat o agut (´).
L’accentuació
Les normes d’accentuació en llengua catalana són les següents:
• Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en alguna de les terminacions següents: -a, -e, -i, -o, -u, -as,-es, -is, -os, -us, -en i -in (través).
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en les terminacions anteriors(estrèpit).
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes(biològiques).
La dièresi
Escrivim dièresi damunt la i i la u en els casos següents:
• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups que, qui, gue, gui: freqüent.
• Per indicar que una i o una u no forma diftong amb la vocal anterior o amb la següent, sempre que les regles d’accentuació no ens permetin posar accent: increïble.
• En el participi dels verbs l’infinitiu dels quals acaba en vocal més -ir: destruir-destruït.
El sentit propi i el sentit figurat
Hi ha paraules que tenen un sentit propi i un sentit figurat.
El sentit propi d’un mot és el significat originari.
El sentit figurat d’un mot és un significat diferent del seu significat originari, però que hi està relacionat.
Quan parlem de sentit propi i de sentit figurat, no solament ens referim a paraules,sinó també a expressions i frases fetes.
Elements que formen la frase: subjecte i predicat
En totes les fraseshi ha dues parts:
– El subjecte, que ens diu de qui o de què parlem.
– El predicat, que ens diu què fa el subjecte, què li passa, com és o com està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada